El camí segueix i l’espai no s’atura.
31 des 2011 Feu un comentari
in Divagacions
Sona: Podré tornar enrere – Sopa de Cabra
Sembla que durant aquestes dates la gent està molt més sensible que durant la resta de l’any. Sembla que els nens de l’Àfrica o les guerres tan sols succeeixin durant els Nadals. Com a conseqüència jo em pregunto: com podem ser tan hipòcrites? Com podem utilitzar el dolor de molts com eina publicitària (Coca-Cola)? Com podem ser tan sensacionalistes?
Estimats amics i amigues, sabeu que jo no sóc una persona donada a creure en aquestes festivitats, en el que representen i menys encara en la religió que les ha creat. Però aprofitant aquesta sensibilització nadalenca que he esmentat abans, us vull fer arribar unes paraules:
Amor, responsabilitat, felicitat, humor, llum i salut.
Què passa? Esperàveu un discurs? Doncs ara el tindreu però abans heu de tenir en ment aquestes sis paraules. Sis paraules que hauran de guiar el vostre proper any.
Amor: No ens deixem endur pel tòpic i pensem en l’amor com la relació sentimental entre dues persones que supera els límits de l’amistat. Hi ha moltes tipologies d’amor. L’amor a la família, la família més propera, la que sempre estarà allà per protegir-te. Una família que no té perquè estar unida pels llaços de la sang. També hi ha l’amor entre amics, aquells que hi són per les coses bones i les dolentes. Amor per les persones que ja no hi són i que sempre estimarem. I com no, amor per aquella persona que et fa sentir com cap de les altres. Aquella persona que omple el buit que ningú més pot omplir.
Responsabilitat: No vull fer falsa propaganda solidaria ni molt menys ser un hipòcrita. Però no cal marxar a l’Àfrica o a Palestina per tal d’arreglar el món. Arreglar el món és tan senzill com aguantar la porta a una persona gran quan surt d’algun lloc o ajudar a algun desconegut amb qualsevol dificultat que li hagi plantejat la vida. No donem l’esquena a ningú que no ho mereixi. Als qui ho mereixen, entra a decisió personal de cadascú. No seré jo el que critiqui la rancúnia quan possiblement sóc el primer en sentir-la. Sigueu responsables amb tots els que us envolten, els propers, els llunyans, els que coneixeu i els que no.
Felicitat: Què puc dir de la felicitat? Que no és fàcil de trobar? Mentida. La felicitat és a l’abast de tothom si la vostra mirada és prou àmplia com per identificar-la. No puc dir-vos on trobar-la però us asseguro que hi és. En cada paraula, en cada mirada, en cada acte, en cada somriure, en cada abraçada, en cada petó en cada plor i en cada persona o animal. Cadascú l’hem de trobar i l’hem d’identificar de la millor manera que puguem però mai l’hem d’esperar en grans quantitats ja que són moments molt puntuals quan es presenta en aquest format.
Humor: Riures, somriures, rialles, llàgrimes i bon humor en general. No passeu un sol dia sense un somriure als llavis. El percentatge d’hòsties que et fot la vida és prou elevat com perquè nosaltres en fem cas omís així que a riure, a explicar acudits, a fer broma, gresca i xerinola!
Llum: La vida és un camí ple de foscor, ombres i complicacions. Però no ho són tot. Hi ha persones i instants que ens donen la capacitat de veure-hi i d’avançar en aquest camí. La llum és la que tots necessitem per viure, per avançar i fer front a les complicacions. Mai la foscor podrà apagar la llum, però la llum podrà vèncer la foscor. No ho perdeu mai de vista i podreu fer el camí gaudint de tot el que us ofereix.
Salut: Cuideu-vos i cuideu la gent que us envolta. No puc dir més sobre aquest aspecte ja que és molt aleatòria l’estabilitat de la salut i no depèn de nosaltres.
Estimats amics i amigues, família i estimada: La vida són quatre dies mal comptats. Un estarem malalts, dos els passarem amb dificultats però un el gaudirem com si fóssim infants innocents lliures de les tribulacions d’aquest món i lliures de la maldat, l’odi, la corrupció, i la violència. Som afortunats no ho perdem de vista mai.
No puc desitjar-vos a tots res més que sort en els vostres camins, que tingueu llum i pugeu trobar amb responsabilitat la felicitat. Amb salut, humor i amb l’amor de totes les persones que us envolten.
Vull fer un esment especial a aquestes persones que envolten el meu camí i que en són partícips d’ella cada dia:
Els (les) meus companys de feina del Casal els quals ja deuen estar cansat dels meus sopars i dels meus discursos però els quals m’aporten cada estiu més ganes de convertir-me en el que molts d’ells ja són. Els que m’inspiren en cada imatge que em plantejo sobre el meu futur professional. Que cada dia em veuen arribar com un boig a l’escola i han d’aguantar les meves meditacions guitarrístiques.
Els meus amics de Puigcerdà amb els quals he compartit viatges, nits i cançons amb la il·lusió d’un nen i amb el bon humor d’un comediant. Amb els que he compartit nits que recordo i nits que no recordo… Uns amics que t’omplen d’alegria amb cada bogeria que fan i amb cada acudit que deixen anar. Amb alguns hem desafiat la llei francesa, amb altres hem cantat a la plaça del poble i amb altres hem rebentat els locals de la nit.
Els meus amics de la universitat amb els quals, a part de nervis i treballs, comparteixo alegria, rialles, llàgrimes i bons moments. Comparteixo classes inacabables i missatgeria instantània que ens salva aquestes tortures. Amb els que comparteixo Karaokes, nits de gresca al pòdium i reunions d’aquelles substancials.
Els meus amics de la Llull la meva segona família. Una família que durant dos anys ha crescut i que m’ha fet sentir com a casa en tot moment. Els únics que han aconseguit fer-me plorar d’emoció. Una família que m’estimo com la biològica i amb la qual vull seguir compartint tants cafès, “guitarreos” i sopars com fins ara. Alguns d’ells companys de pis, germans de fet.
La meva família. Els meus pares i els meus avis que cada dia em recorden que significa sentir-se recolzat. Que cada dia estan al meu costat per fer-me veure les coses bones i les coses dolentes. Els primers que se que estaran al meu costat quan ho necessiti. i També a la resta.
I sobretot a la Júlia la persona que m’ha fet renéixer. La persona que m’ha fet millor persona del que he estat mai. La persona que cada dia em dona força per emprendre nous projectes i realitzar-los satisfactòriament. La meva xicota. La persona que estimo i de la qual n’estic enamorat.
Però no m’oblido de tots aquells que no són un actiu constant a la meva vida. Aquells esporàdics que apareixen de tant en tant i que són igual d’importants. I tampoc m’oblido de la gent que he anat perdent en aquest camí. Ja sigui perquè mai més tornaran o perquè hem trencat uns llaços que ja no aguantaven el nus. Llum a les seves cases també.
Mengeu-vos el món, seguiu els vostres somnis i feu-los realitat perquè, tot i que alguns us diran que no sou capaços i faran tot el possible per evitar que ho aconseguiu, vosaltres sou capaços de tot.
No tinc res més a dir excepte…
Salut i llum!
Peret Gendrau.
